Sóc jove però no imbècil

Ser jove no és fàcil, i menys avui en dia. Només cal conversar amb qualsevol persona d’entre 20 i 35 anys i exposar quines son les condicions laborals a les que ens hem de sotmetre. La majoria de nosaltres ja hem renunciat a la majoria dels luxes amb els que somniàvem quan només érem uns adolescents. I no estem segurs que dintre d’uns any podem assolir el nivell de benestar que ara tenen els nostres pares.

Darrerament es parla dels "mileuristes" com la generació de joves actual, la més preparada de la història amb carreres universitàries, màsters, posgraus, cursos d’idiomes a l’estranger, però també la que pateix les conseqüències d’un sistema laboral, empresarial i econòmic que no pot o no vol oferir salaris que ens permetin gaudir de la vida sense anar amb l’aigua al coll.

Avui m’he emprenyat molt al assabentar-me que una marca de moda juvenil catalana, Desigual, ha llançat la campanya "La semana del mileurista". Si al mostrador de la botiga ensenyes la teva nòmina i demostres que tens un salari igual o inferior a 1.000 euros, et fan un descompte del 20%. "Yo quiero ser mileurista. Cobrar 1.000 euros ya tiene una ventaja. No pidas un aumento de sueldo", es pot llegir en alguns dels cartells on es promociona aquesta campanya.

Sens dubte, aquesta és una campanya desafortunada, de mal gust, pensada per un director de màrketing que segurament guanya més de 1.000 euros al més. Tot i que el sentit de l’humor s’agraeix en el món del màrketing i de la publicitat, aquesta vegada s’han excedit del límit, i es riuen del drama de la precarietat laboral que, desgraciadament, afecta a moltíssima gent en aquest país.